Sistema d'escriptura
L'alfabet del nòrdic antic
El nòrdic antic que s'ha conservat s'escrivia amb dos sistemes. Les inscripcions rúniques fan servir el futhark antic i el posterior futhark recent de 16 runes, mentre que els manuscrits medievals que transmeten la major part de la literatura utilitzen l'alfabet llatí amb lletres afegides com þ, ð, æ i ǫ. Aquesta taula mostra les lletres llatines normalitzades que usen les edicions modernes i el teclat de nòrdic antic.
Thorn
th · voiceless th as in thin
Eth
d · voiced th as in father
Ash
æ · vowel between a and e
O amb ogonek
ǫ · rounded a, later written ö
O barrada
ø · rounded front vowel
Lligadura OE
œ · long rounded front vowel
E caudata
ę · nasal e in early manuscripts
A aguda
á · long a
E aguda
é · long e
I aguda
í · long i
O aguda
ó · long o
U aguda
ú · long u
Y aguda
ý · long y
Comptar
Els nombres en nòrdic antic
Compara numerals romans normalitzats amb formes representatives dels cardinals del nòrdic antic occidental. Els noms dels nombres varien segons el gènere, el cas, el dialecte, el manuscrit i l'edició moderna.
Com funciona
Com funciona la gramàtica del nòrdic antic
El nòrdic antic marcava la funció de cada paraula amb terminacions flexives, per això els substantius, els adjectius, els pronoms i els articles canviaven de forma molt més que els seus equivalents en anglès modern. L'article definit solia unir-se al final del substantiu en lloc d'aparèixer com una paraula independent.
Quatre casos principals
Els substantius, els adjectius i els pronoms canvien les terminacions per al nominatiu, l'acusatiu, el genitiu i el datiu, de manera que una mateixa paraula pot semblar diferent segons la seva funció.
Gènere gramatical
Cada substantiu pertany a la classe masculina, femenina o neutra, i els articles, els adjectius i els pronoms concorden amb ell en gènere, nombre i cas.
Verbs forts i febles
Els verbs forts marquen el passat canviant la vocal del tema, mentre que els febles hi afegeixen una terminació dental com -aði o -di.
Explora una frase breu
Selecciona una paraula d'una salutació tradicional en nòrdic antic per veure'n la forma i la funció.
ver · sigues
Imperatiu de segona persona del singular de vera, que significa «ésser».
“ Ver þú heill ” — Estigues bé.
Evolució
De l'era vikinga a les llengües escandinaves modernes
Segueix el nòrdic antic des del seu període rúnic, passant per la tradició manuscrita medieval, fins als canvis que el van dividir en les llengües germàniques septentrionals actuals.
c. 793-1100 dC
Era vikinga
El nòrdic antic es va estendre amb els assentaments escandinaus per tot l'Atlàntic Nord i més enllà. La major part dels testimonis conservats d'aquest període són breus i rúnics, i les diferències regionals ja hi eren presents.
c. 1100-1350 dC
Època dels manuscrits
Després de la conversió al cristianisme, els copistes van escriure lletres llatines sobre pergamí. Les Eddes, les sagues i els textos jurídics d'Islàndia i Noruega conserven la major part de la literatura nòrdica antiga que avui podem llegir.
a partir de c. 1350 dC
Transició a les llengües modernes
Els canvis fonètics i la creixent divergència regional van separar el nòrdic occidental antic i el nòrdic oriental antic, i van donar lloc a les llengües actuals islandesa, noruega, danesa, sueca i feroesa.
Comparació
Nòrdic antic i anglès modern
El nòrdic antic i l'anglès antic eren tots dos llengües germàniques, i diverses paraules angleses d'ús quotidià encara mostren un origen comú recognoscible.
Referències
Les dates i les formes són referències d'aprenentatge concises. Les grafies varien segons els manuscrits, els dialectes i les edicions modernes.